El govern de la UAB es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d’una desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions i les reunions en localitzacions allunyades del Campus de Bellaterra suggereixen que el govern de la UAB no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la comunitat universitària, sinó seguir el llegat d’altres formes de fer política, potser el fosc model de govern europeu (Tractat de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn, Declaració de Bolonya).
El model d’autonomia universitària està quedant enrere. La UAB està claudicant davant de directrius arribades des d’instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació sui géneris, amb "la societat". I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que no es poden deixar les universitats en mans d’interessos corporatius del professorat o l’alumnat. Però les universitats són governades per un nou MICINN dirigit per una persona de la Junta Executiva de la CEOE o per una Conselleria de "Universitats i Empresa".
L’espai universitari de la UAB és ara un lloc on és normal el recurs a la força dels Cossos Policials i les Empreses de Seguretat. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han estat reemplaçades per l’exercici autoritari del poder. Se’ns diu que la força tan sols s’aplica per tal d’assegurar el funcionament "normal" dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d’excepció que s’està convertint en permanent.
La nova imatge dels espais universitaris de la UAB està adoptant l’estètica dels recintes protegits per cordons d’agents uniformats. La idea d’universitat com espai de debat, reflexió crítica i pensament obert sembla allunyada de les fotografies que avui podríem prendre en el campus, i els nous temps ens ofereixen escenaris "ordenats", jerarquies inqüestionables i estaments disciplinats.
Els discursos sobre diàleg i bones intencions, i sobre respecte a la legalitat, semblaria un tret de la idiosincràsia de l’actual govern de la UAB. Però el vocabulari és confús ("nova carrera acadèmica" per a parlar de reestructuració de plantilla, "excel·lència" per a parlar d’habilitats de gestió, "mèrits" per a parlar de l’enginy a l’hora d’obtenir finançament). I en la pràctica, la legalitat es canvia o s’obvia a conveniència. I sempre s’afirma que únicament es pot seguir una trajectòria, la de les decisions de govern, en una clar exemple real de fe en un "pensament únic".
La contenció de l’alumnat crític que es mobilitza s’està iniciant amb l’obertura d’expedients, que com és preceptiu, són impulsats pel Rector. I els mitjans de comunicació transmeten l’alarma davant el suggeriment de que existeixen possibles agents subversius o suposades amenaces. Mentrestant, els canals de distribució interna d’informació únicament ofereixen la versió de les autoritats institucionals.
Per tot això, creiem que ja és hora de començar a observar el que succeeix al nostre voltant. I que cal recobrar la lucidesa que se’ns suposa a la comunitat universitària, de no oblidar que l’espai universitari ha de ser un lloc social obert, públic i transparent, on també tingui cabuda la crítica a les autoritats i a les normes. Creiem que cal impedir que el model d’Universitat que s’està gestant sigui definitivament normal. Per això, requerim a la comunitat de la UAB que faci seves i impulsi les següents exigències:
1.Una moratòria per a totes aquelles decisions que no hagin estat suficientment explicades, argumentades, debatudes i consensuades, encara que hagin estat confirmades per certs òrgans de govern.
2.Uns protocols que limitin la discrecionalitat en les decisions de recórrer a la força (policial o privada) contra membres de la comunitat universitària, restringint-la a les situacions de perill real per a la integritat física de persones, i fent transparents, mitjançant expedients informatius públics que deixin constància i proves concloents, les raons que reclamarien la intervenció.
3.Uns mecanismes de comunicació interna a la comunitat universitària que permetin la lliure circulació d’arguments, testimoniatges i crítiques, enfront de l’actual protocol de comunicació, que únicament permet la distribució de versions oficials, decisions governamentals i propaganda institucional.
4.L’anul·lació de tot intent de dur endavant expedients sancionadors contra grups o persones que mantenen un esperit crític i que actuen en conseqüència, perquè si ara poden formar part de l’alumnat, després poden afectar a personal precari, i després a altres estaments, i algun dia potser perilli la llibertat de càtedra, així que esperem no haver de dir “Ara vénen per mi però ja no queda ningú que pugui alçar la veu”.
gestant sigui definitivament normal. Per això, requerim a la comunitat de la UAB que faci seves i impulsi les següents exigències: