Arxiu mensual: febrer de 2007

Meschonnic ha vingut a Barcelona. Ha parlat de traducció, i de ritme, i de cos. És a dir: d’ètica. La seva paraula encara és verge aquí, on tot és anècdota i “biografisme”. És una teoria política, que cal acompanyar des … Continua llegint →

La mirada. No tant el silenci com la mirada. L’odi convertit en tret que, pausadament, s’instal·la. L’ull al fons de la tomba, incapaç de seguir els núvols; l’ull com un pou cridant el ramat amb crineres de foc on es … Continua llegint →

No és res. Una lleu fiblada, com un mot clavat al fons de la pell. Un mot que sembla créixer, que ja ocupa l'espai sencer del cos. I ara surt, s'enganxa a les parets, rellisca finestra avall i cerca el … Continua llegint →

L’home enigmàtic – aquell poeta aproximatiu – mira els núvols que passen. No mira tant els núvols com el Temps que passa, la fugida de les hores, la mateixa fugida. El moviment que no permet que qualli el dolor de … Continua llegint →

Llegeixo La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke de R. M. Rilke. Els cavalls creen el ritme del text. Recordo, de sobte, que he escrit alguna cosa al respecte, a Els encontres fortuïts (Viena): "Eren cavalls, galopant … Continua llegint →

Certes mirades són més punxegudes que un coltell i deixen una marca eterna. La teva mirada era metzina: però me la bevia lentament amb l’esperança de l’ocell que és pardal i, per la màgia de l’amor, desitja ser gavina.   … Continua llegint →

La mar, en retirar la seva escuma, lliscant sobre segles d’impaciència, ha mostrat el cantell de les pedres en una amenaça eterna. Les aigües han cargolat records d’immensitat, d’espais immaculats, de llargues hores sota un silenci absolut. I han nascut … Continua llegint →

Vivim una època de paraula buida, de discurs fal·laç i d'una pregona mediocritat. Quasevol se sent amb dret d'atacar, de ferir o d'imposar la seva petita moral com si tingués un valor més enllà d'una experiència limitada i poc contrastada. … Continua llegint →

La bronca permanent sembla tenir efectes positius en el baròmetre electoral. Qualsevol temàtica és vàlida per acusar, difamar, fer córrer la sospita, sense cap problema en enganyar, trampejar… El que ahir era bo, avui ja no ho és. Si he … Continua llegint →

  Voldria començar aquest anticapítol, l’antiplana d’una antinovel·la que mai no faré, llançant damunt vosaltres el misteri de no saber si aquell cos d’un jove feliç fotografiat amb mots ben planers als folis passats és ja el cadàver que desitjarien … Continua llegint →