Paraules assenyades d’un espanyol

Publicat el 15 juliol 2010 per maldoror

No fa massa, algú tan important per a Espanya com Manuel Azaña podia
entendre el "problema català" des de les Espanyes. Potser, ara,
l’espanyolisme imperant ha tornat a les cavernes. El PP i els seus acòlits han creat un ambient de "guerra permanent" i de conflicte allà on no existia. La llengua els ha servit d’arma. Recordem les paraules d’Azaña.


Manuel AZAÑA (27 de març de 1930): “Yo concibo, pues, a España con una
Catalunya gobernada por las
instituciones que quiera darse mediante la manifestación libre de su
propia voluntad. Unión libre de iguales con el mismo rango, para así
vivir en paz dentro del mundo hispánico que nos es común y que no es
menospreciable. Y he de deciros también que si algún día dominase en
Catalunya otra voluntad y decidiera ella remar sola en su navío, sería
justo el permitirlo y nuestro deber consistiría en dejaros en paz, con
el menos perjuicio posible para unos y otros, y desearos buena suerte,
hasta que cicatrizada la herida pudiésemos establecer al menos
relaciones de buenos vecinos.”

Quant a maldoror

Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària. Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa): Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), Els encontres fortuïts (Viena, 2001), La memòria dels mots (3i4, 2003), El cant del Salvador (Proa, 2006), Les flors àrtiques (Columna, 2006), La frontera (March Editor, 2008). També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005). Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...). He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005. ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Paraules assenyades d’un espanyol

  1. Francesc Cornadó diu:
    18 juliol 2010 a les 9:30

    Ya hay un español que quiere
    vivir y a vivir empieza,
    entre una España que muere
    y otra España que bosteza.

    Españolito que vienes
    al mundo te guarde Dios.
    una de las dos Españas
    ha de helarte el corazón.

    Com tots sabeu això ho va dir Machado,
    no hi ha res a fer

    Francesc Cornadó