Ja ho sabem, Stieg Larsson és, ja, un fenomen mediàic. Tothom en llegeix les novel·les: els bons lectors com els lectors ocasionals, els destralers de la lectura, aquella de platja amb una mà aguantant el llibre i l’altre fent de parasol, i els lectors més subtils, i tothom (o gairebé) acaba emetent judicis força positius. No és un Dan Brown, no és un un Ruiz Safó ni és un Ken Follet, per citar tres tipologies de best-sellers, unes menys interessants que d’altres. No, tothom se sorprèn: és literatura! Bé, però jo volia emportar-me la trilogia de vacances i me’ls volia comprar en català. I què vaig descobrir? Que els títols són un calc del francès, no la traducció de l’original, cosa comercial: Els homes que no estimaven les dones és, literalment, Els homes que odien les dones (Män som hatar kvinnor); La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina és La noia que jugava amb foc (Flickan som lekte med elden) i La reina al palau dels corrents d’aire és El castell en l’aire que es va esfondrar (Luftslottet som sprängdes). Copia dels títols francesos. Però això rai. El que trobo inadmissible és que dels tres volums només el primer és una traducció directa del suec, d’Alexandre Gombau, els dos següents han estat traduïts del francès. Però la barra va més lluny i se’ns fa creure que els traductors ho han fet del suec a l’ISBN (on diu traduït del suec). És senzillament una vergonya i hauríem de boicotejar aquests llibres i exigir traduccions directes, encara que haguéssim d’esperar més. Però per què no es va demanar al primer traductor que continués amb els dos altres? Algú ho sap? Amb tot, jo em nego a llegir una traducció de traducció i em compraré les dues darreres novel·les en francès!
És repugnant que encara s’usin llengües-pont en traduccions. Com a mínim, quan l’editorial Siruela ho fa amb japonesos, ho diu.
Que només el primer dels tres s’hagi traduït directament es deurà als motius de sempre: friccions entre el traductor i els editors (normalment per diners). El Grup Planeta és conegut per ser dels que paga pitjor, tant als qui treballen fixos com als externs.
Doncs jo, de moment, ni en català, ni en francès, ni en suec tu… m’ha sortit una granissada a la pell només sentir parlar del Larsson… es veu que ara toca llegir-se’ls, i a més a més, pel que dius, amb una traducció “pirata” pel mig.
No entendré mai els poders mediàtics …
Podeu llegir els meus arguments de NO a LARSSON a:
http://lleixes.blogspot.com/2009/07/ara-no-em-ve-de-gust-gracies.html
Salutacions.
Vanessa, si fas arribar a l’editorial una relació d’errors, et garanteixo que mai no treballaràs amb ells. Per altra banda, no et perdries res, sobretot econòmicament.
Pel que fa a L’ombra del vent, un llibre que ni a Planeta volien publicar inicialment de tan dolent com és, et remeto al nostre vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=Y15x3Gwmy_I
r ser dels que paga pitjor, tant als qui treballen fixos com als externs.
Afegeix un comentari