Llegeixo La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke de R. M. Rilke. Els cavalls creen el ritme del text. Recordo, de sobte, que he escrit alguna cosa al respecte, a Els encontres fortuïts (Viena):
"Eren cavalls, galopant contra la ratlla de l'atzur, amb desig animal de desxifrar l'univers. Màgia dels renills en el fons dels cors humans. Home i bèstia units des de principi dels temps, i elevats fins als astres, mentre el desig inexorable empenyia el present. Eren cavalls, ulls clucs del destí, galopant sobre la por. Sense ales ni foc en boca, ni crinera blanca, ni pit lluent, eren cavalls que acompanyaven l'estel de la matinada a la recerca d'espai."
Serà una reminiscència de Bartra? O un record dels Cavalls cap a la fosca d'en Porcel que em porta a l'adolescència dels passeigs pel Sena i la llibreria Shakespeare & Co?
Els cavalls encara em trenquen el son i penenetren l'espai dels impossibles.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
