La poesia no té fronteres. Massa sovint en posem allà on menys s'esperen. Des del País Valencià, una veu potent: la de Manel Rodríguez-Castelló.
BRISA DEL DESIG
Moments calidoscòpics, veus que van i tornen, línies infinites que coincideixen en aquest punt. Un nom que es fa real entre la boira i passen quietament les hores, la mar, les ones, el vaivé dels nostres cossos en la nit, les mans obertes al dolç contorn de nous territoris mig realitat mig somni. O quan desapareix aquesta dualitat sinistra i de sobte la brisa del desig se'ns emporta lluny, travessant fronteres de paüres i desficis i nous horitzons habiten els nostres ulls, quan no hi ha distància possible ni temps, i juguem el joc d'estimar-nos sobre un instant que repeteix la màgia dels besos, inventant-nos mites i danses, tan prop, tan prop, amb la sensació més que la consciència que vivim un espai irrepetible, assaborint-lo a poc a poc, sabent que tot passa i en queda només un rastre humit damunt la pell, un perfum que t'acompanyarà tota la setmana.
Amos de la nit, senyors d'aquest univers que ens atorguem, habitants de l'alegria.
(«Ungles d'atzur pell de saure»)
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
