Qui sóc, en aquest passat que s'estavella, ara, contra la memòria? La foto esgrogueïda esdevé, per la màgia de la tècnica, una nova pantalla que activa tot de records. Em sorprenen les cares atònites, les mirades esmaperdudes, i vull interpretar el sofriment de la derrota, el vergonyós abandonament de qualsevol ideal a la cara del meu avi. Ell, que imagino tan orgullós, tan segur de poder canviar el món i de construir noves relacions i, aquí, cap a 1964, en un breu instant de retrobament, allunyat, sense cap contacte amb mi, distant en aquesta distància de la ferida indeleble, trist, abatut, entotsolat.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Qui sóc, en aquest passat que s'estavella, ara, contra la memòria? La foto esgrogueïda esdevé, per la màgia de la tècnica, una nova pantalla que activa tot de records. Em sorprenen les cares atònites, les mirades esmaperdudes, i vull interpretar el sofriment de la derrota, el vergonyós abandonament de qualsevol ideal a la cara del meu avi. Ell, que imagino tan orgullós, tan segur de poder canviar el món i de construir noves relacions i, aquí, cap a 1964, en un breu instant de retrobament, allunyat, sense cap contacte amb mi, distant en aquesta distància de la ferida indeleble, trist, abatut, entotsolat. 