La policia entra a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Que els estudiants tinguin o no raó, que la forma de protestar sigui la correcta o no, i fins i tot que Bolonya pugui ser un pretext, he de dir – per ser-hi – que l'actuació de la policia no es correspon, ni de lluny, amb la manera pacífica que els estudiants van utilitzar en ocupar la Facultat. Que la policia entri a la UAB és greu. Que els estudiants protestin és saludable. Cal dialogar des de la Universitat, ja que ningú fins ara no s'ha dignat a escoltar les parts implicades en el Pla de Bolonya. Ho haurem d'acceptar sense més? Puc acceptar els canvis en la metodologia que això implicarà, però parlem-ne, escoltem els estudiants, mirem d'aportar arguments a favor i en contra, i rebutgem la violència cega del poder. També cal, com a docents, que vetllem pel dret a la rebel·lió, dels estudiants i de tothom! Una mica de revolució en l'ambient corsecat de la vida universitària no és gens negatiu. De mica en mica s'omple la pica.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
