Festival «La Mar de Letras» de Cartagena

Publicat el 24 juliol 2008 per maldoror

Aquest any se celebrava la XIV edició del festival “La Mar de Letras” de Cartagena, en el qual s’inscriu “La Mar de Literatura”, “La Mar de Arte” i “La Mar de Películas”. Engany la literatura convidada era la literatura francesa. Aquests han estat els autors convidats: Sidi Mohammed Barkat, Jean-Claude Conesa, Françoise Héritier, André Schiffrin, Lionel Ray, Marcel Bénabou, Delphine Le Vigan, Jacques Ancet, Jean Portante, Antoine Emaz, Linda Maria Baros, Eliette Abécassis, Anne F. Garréta, Philippe Claudel, Michel Houellebecq, Mohamed Razane, Andreï Makine, Nestor Ponce i Jean Rolin. Com es pot veure la llista és eclèctica, però té el mèrit de proposar noms poc reconeguts en el nostre país, però de gran interès. Dels coneguts, és clar, Houellebecq ha estat dels més seguits. Com també Claudel i Makine. Bénabou ha fomentat el debat: encara hi ha gent que no reconeix la vàlua del treball de l’OULIPO. De les oulipianes més recents, Anne F. Garréta ha mostrat la seva enorme intel•ligència i la força de la seva obra, desconeguda entre nosaltres. També Delphine Le Vigan apunta coses interessants. I si la literatura francesa encara és viva, per què no té més adeptes? O és la literatura, en general, la que ja no té gaires adeptes? Vull dir: la literatura. No les historietes sense estil que provoquen cues de lectors que després no llegiran res més. O continuaran llegint les mateixes inèpcies fomentades pel capitalisme i la societat de l’espectacle.

Quant a maldoror

Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària. Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa): Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), Els encontres fortuïts (Viena, 2001), La memòria dels mots (3i4, 2003), El cant del Salvador (Proa, 2006), Les flors àrtiques (Columna, 2006), La frontera (March Editor, 2008). També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005). Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...). He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005. ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.