Vivim una època de paraula buida, de discurs fal·laç i d'una pregona mediocritat. Quasevol se sent amb dret d'atacar, de ferir o d'imposar la seva petita moral com si tingués un valor més enllà d'una experiència limitada i poc contrastada. La majoria dels polítics, sobretot en el camp de la dreta – perquè les tradicions sovint s'asseuen sobre estratègies hipòcrites – no troben el moment de defugir el ridícul amb frases que ja ningú no pot creure però que ells, portat per una paranoïa cada cop més visible, s'obliguen a repartir com si fossin sucres de recompensa per al gos. Davant d'aquest brogit reaccionari podem declarar un temps de silenci subversiu. Callem quan borden els gossos. Nosaltres tenim set d'infinit i el nostre espai és el camp lliure. No ens cal la paraula de difamació, no ens cal la baixesa moral. Callem quan les llengües imposen la cridòria del fanatisme. Avui que la dreta totalitària es desperta d'entre els militants més rastrers d'un franquisme encara portat com a recança a la cartutxera, callem i deixem que la nit ens meni cap als somnis. Ja tindrem temps de dir-hi la nostra, que serà poesia i mai soroll de putrefacció.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
