El PP torna a posicions predemocràtiques veient que només podrà accedir al poder si crea un gran estat d'alarma. En altres ocasions, les mateixes frases, els mateixos gestos havien preparat el cop d'estat. De "pronunciamientos" en "bronques" permanents, la dreta només pot voler el poder per aixafar qualsevol desviació. Ells han instaurat la guerra civil al cap de molta gent. En aquests dies, és llastimós de veure militants del PP, que en altres ocasions semblaven centrats, recolzar amb crits, amb gesticulacions, amb gemecs salvatges, les paraules del gran cap de l'oposició. Sembla que s'hagi escrit un guió i que qui el signa no es diu ni Rajoy, ni Acebes, ni Zaplana. Ells encara n'han d'aprendre. El guionista cada cop s'assembla més a Aznar. I per aquesta via qualsevol recolzament és la demostració d’una mancança ètica. Si han trobat estètica una manifestació tan absurda, no ens hauria d’estranyar que d’aquí a poques setmanes els encanti el soroll dels canons i comencin tots a allargar la mà cap a l’horitzó. Com a mínim ja ningú no podrà dir que no havia vist la careta. Potser haurem de tornar a passar fronteres i a vigilar allò que diem i fem. Estan preparant la guerra civil, i ho faran de la manera més “democràtica”.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Totalment d’acord amb les teves reflexions.