Les hores s’han tornat espurnes i crepiten en el capvespre mentre dorms en un llit de sorra. Totes les platges t’arriben a la retina i tremoles sota l’embat de la frisança. Avui, quan encara no havia clarejat, un vaixell ha estavellat la seva carcassa en plena celístia: has volgut repetir les llargues esperes davant del sextant i t’has complagut de la fugida de les onades. Però ara ja no sents la frescor del matí salabrós; les brúixoles ja no indiquen el punt on es nega el cos, aquell nord moral de la desfeta. Enyores, així m’ho dius, el sol de la tarda i els seus colors masegats per la marea, i la meva mà agosarada que cercava el camí de noves excursions. Et miro com si ja dormissis en altre lloc, esdevinguda galivança. Passaran els dies, les hores, i et lleparé el ventre amb dolça paciència per tenir novament a la llengua la presència de la mar.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
