MANIFEST-PALIMPSEST PER UNA ESCRIPTURA, EN TEMPS DE BLOCS, QUE ESBORRI (AMB UNA RATLLA D’ATZUR) LA LITERATURA I PERQUÈ FRUCTIFIQUIN LES PARAULES, PARAULES, PARAULES…
La poésie doit être faite par tous, non par un ISIDORE DUCASSE
Ara, més que mai, em sembla una imperiosa necessitat
a) que la metzina ducassiana penetri fins al moll de la trista poesia catalana per foragitar-ne les pretensions:
· Realistes
· Religioses
· Experiencials
· Sentimentaloides
· De coherències superades i de lògiques assassines;
b) que els jurats dels premis literaris llencin a les clavegueres de llur orgull mòrbid qualsevol idea de qualitat literària que no és res més, al capdavall, que una cega i miserable adequació de llur punt de vista literari amb la mediocritat ambient;
c) que es destrueixi la literatura, és a dir la seva institucionalització i es busqui el gest únic i subversiu de l’escriptura;
d) que les editorials cessin d’immediat tots els consells editors i deixin que els poetes els proposin el silenci de la lectura d’una forma directa o, encara millor, que en les reunions dels consells editors cada membre proposi l’edició del llibre d’un enemic notori, i que cada editorial s’alimenti dels enemics dels que en defensen la línia (així tindrien més interès les corbes, i no tant els corbs!);
e) que els mitjans de comunicació, els programes televisius de literatura i les esglésies de totes confessions triïn a l’atzar un poema i un autor i en facin una lectura coral (els diumenges) en horari de màxima audiència;
f) que els lectors comencin a exigir més gosadia, més subversió, més agressions a la forma i que es mofin del contingut, perquè els mantenidors de la causa existencial abandonin els còmodes sofàs de la introspecció superficial;
g) que Palau i Fabre sigui proclamat Déu Vivent en acord a la Gesta Ubuesca i s’afegeixi la seva obra completa al llistat del Doctor Faustroll.
PER TOT AIXÒ demano:
a) que qualsevol individu, únic per necessitat, senti la necessitat de retocar, esmenar, millorar, empitjorar, comentar tots els textos que es presenten al bloc: http://palimpsest.bloc.cat;
b) que aquest gest esdevingui, simbòlicament, el primer acte de rebel·lia (després de molts altres, però l’un és el “clinamen” de tots els altres) contra l’edifici institucional de la literatura;
c) que circuli la poesia, defugint escoles, crítics, deshonors, pedanteries que la maten, fatxenderies que l’arraconen;
d) que tothom que ho desitgi perllongui el gest iniciat i torni a inventar un nou maig del 1968, cada maig i cada mes, com un acte de resistència al pensament conservador; e) que la poesia sigui, permanentment, el palimpsest de la vida.
PERQUÈ LA VIDA NO S’ATURA AMB L’ESCRIPTURA SINÓ QUE L’EIXAMPLA
Em comprometo:
a) a respondre, de forma epistolar, o de qualsevol altra forma;
b) a incorporar qualsevol suggeriment al bloc;
c) a intercanviar opinions;
d) a portar la veu al carrer, als parcs, als espais més inversemblants, perquè, junts, esborrem:
· La rancúnia, la gelosia, la mesquinesa, l’odi racial, en totes les seves variants, la mediocritat, les guerres per figurar…
de les nostres vides i fem de la poesia
una raó de viure, més enllà de les paraules i AMB les paraules.
[@more@]
