Marguerite Cleenewerck de Crayencour, coneguda com a Marguerite Yourcenar, anagrama del seu cognom, va néixer a Bèlgica el 1903 i va morir als Estats Units el 1987. Va conrear diferents gèneres: la poesia, la novel·la – Alexis ou le traité du vain combat, Denier du rêve, Nouvelles orientales, L’œuvre au noir– el teatre, l’assaig i les memòries – Le Labyrinthe du monde, Mishima ou la vision du vide, Le temps, ce grand sculpteur. També fou la traductora al francès de Virginia Wolf, Henry James i Yukio Mishima. El 1951 publica la novel·la Mémoires d’Hadrien, en què recrea la vida i la mort d’una de les figures més importants del món clàssic antic, l’emperador romà Adrià. Va ser la primera dona, el 1980, escollida com a membre de l’Acadèmia francesa, si bé des del 1970 ja pertanyia a l’Acadèmia belga.
Focs és un recull de textos en prosa lírica que, amb una escriptura laberíntica, va avançant a partir de la idea d’amor total presentat alhora com a vocació i com a malaltia: el cos és el lloc de l’aflicció i de la decepció. Es tracta d’una obra inclassificable dins de la literatura, més poètica que lògica, on l’experiència viscuda com a objecte literari acaba sent un pretext per a l’experimentació que concreta en l’escriptura el drama personal i el sofriment. Aquesta obra singular en la producció literària de Yourcenar, barreja de classicisme i de gosadia, ens parla d’amor, i l’autora ens recorda que “qualsevol amor viscut, com el que ha servit de canemàs a aquest llibre, es fa i al cap d’un temps es desfà, dins d’una situació concreta i amb la concurrència d’una complexa mescla de sentiments i de circumstàncies que en una novel·la formarien la trama mateixa de la narració i en un poema són el punt de partença del cant.”
[@more@]
