El Cant del Salvador, Proa

El cant del Salvador
 
Jo sóc en Salvador Romà de Vill. Els meus camins no queden enlluernats pels focus de les modes, ni per les batalles de crítics i literats. La meva lletra s’escampa per les venes dels rius, com una lava que cap passió mai no endureix. Així que deixeu-me dir alguna cosa, ara que puc, ara que la “meva” història ha estat disseminada, entre imatges i barrinades. Blanc i negre, parell i senar: el doble obsessiona el poeta. Sobretot la construcció del camí que mena a la superació de les diferències. L’encontre, d’alguna manera. La superació dels contraris: aquell punt on s’esborren totes les oposicions. Les dictadures han cercat, d’una manera totalment diferent, la superació dels contraris: aniquilant qualsevol oposició. Les dictadures polítiques i també les poètiques. En aquest llibre es tracta de multiplicar les oposicions per cercar el punt d’entesa. El que més espanta els dèspotes de tota mena és la confusió genèrica, la hibridació de les formes, la impossibilitat, per als censors, de classificar, de posar etiquetes, d’entendre des d’un prisma convencional, seguint una tradició clara. De tradicions, però, n’hi ha moltes: aquí s’expliciten les que s’han nodrit de la modernitat poètica a l’època dels simbolisme francès (finals del XIX) i de la poesia catalana, de Foix a Palau i Fabre, passant per l’oblidat Agustí Bartra. El verset i el poema en prosa. La reivindicació poètica i l’amorosa. La confluència i la ruptura. Jo, aquí, tan sols sóc una imatge, perdut en una selva d’imatges antagòniques, una metàfora que ha fugit cap a les muntanyes salvadorenques on s’escriuen altres combats. Ara, però, em toca parlar, tot i no ser res més que un personatge. Ja fa temps que vaig deixar aquest món de les representacions i de les realitats. Més que mai m’he convertit en un nom a la recerca d’un món. Vull deixar clar que no he pretès salvar ningú ni res. Els autèntics sal

[@more@]

Quant a maldoror

Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària. Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa): Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), Els encontres fortuïts (Viena, 2001), La memòria dels mots (3i4, 2003), El cant del Salvador (Proa, 2006), Les flors àrtiques (Columna, 2006), La frontera (March Editor, 2008). També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005). Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...). He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005. ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.