Defensa de L’home manuscrit, de Baixauli

Publicat el 16 abril 2008 per maldoror
La novel·la de Manuel Baixauli, L’home manuscrit, té el gran mèrit de posar a l’abast de la gent la gran literatura, que és aquella que parla de literatura, que està feta amb mots i no pas amb fets. No s’escriu amb la realitat. O sigui: la literatura no ha de representar res, sinó més aviat crear nous mons, nous espais, noves imatges. Això és el que L’home manuscrit fa amb molt d’encert. No hi té res a veure, com es pot llegir en algun bloc, la versemblança. Això són ja coses passades, dels realismes del segle XIX, i de moltes novel·les que es volen històriques (ai las!). Baixauli ha escrit una obra excel·lent, que corrobora el talent que ja demostrava a Verso i a Espiral. També s’ha comentat la presència metafòrica del pou: Murakami a l’Ocell que donava corda al món posava un dels seus personatges al fons d’un pou, i durant mesos! Que no és possible? La literatura construeix l’espai dels impossibles! Un altre mèrit de la novel·la de Baixauli és haver-nos recordat que Josep Palàcios és un dels grans escriptors actuals, oblidat, poc o gens llegit, i que hauríem de començar a estimar els nostres autors, aquells que treballen des del silenci, i deixar més de banda la cridòria comercial de les obres prescindibles.

Quant a maldoror

Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària. Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa): Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), Els encontres fortuïts (Viena, 2001), La memòria dels mots (3i4, 2003), El cant del Salvador (Proa, 2006), Les flors àrtiques (Columna, 2006), La frontera (March Editor, 2008). També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005). Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...). He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005. ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.