Els membres omnipresents dels jurats literaris – una reflexió per Sant Jordi

Publicat el 21 abril 2008 per maldoror
Em vull presentar a un premi de poesia. Trio aquells que em semblen de més prestigi, però quan miro el jurat, m’adono que hi ha el gran poeta i crític, el Sr. X, i penso que no tinc cap possibilitat. No perquè  li caigui malament, que potser també, sinó perquè tenim maneres oposades d’entendre la poesia. Amb ell al jurat, més val presentar una altra mena de poemes: dels realistes, de l’experiència íntima o metafísica… Miro un altre premi, però també hi apareix el Sr. X. En miro uns quants més, i de deu, el Sr. X és membre de quatre premis, els més interessants, per nom i per edició (i sovint per retribució). Això vol dir que guanyaran, en tots aquests premis, els mateixos concursants, la mateixa manera de fer poesia, una tendència que després semblarà que és la que es porta. Conclusió: cal exigir que el membre de jurat d’un premi no pugui aparèixer en més de dos premis literaris. Pel bé de la literatura. Que el Sr. X comenci a retirar-se!

Quant a maldoror

Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària. Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa): Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), Els encontres fortuïts (Viena, 2001), La memòria dels mots (3i4, 2003), El cant del Salvador (Proa, 2006), Les flors àrtiques (Columna, 2006), La frontera (March Editor, 2008). També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005). Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...). He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005. ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els membres omnipresents dels jurats literaris – una reflexió per Sant Jordi

  1. David Madueño (llunÀtic) diu:
    21 abril 2008 a les 11:13

    Benvolgut Ricard, és la primera vegada que passo pel teu blog, encuriosit pel nom d’aquest article. De fet, intueixo de qui parles (un senyor amb molts bigotis, que predica sobre les excel·lències dels salvadors de la poesia catalana, que formaven un grupet qui sap on paren avui dia). Jo mateix el vaig criticar al meu blog fa temps, sobretot la seva omnipresència, el fet que ningú més pugui opinar sobre poesia en aquest país. Així que valor, no defalleixis, es fa molt més difícil, però cal que trobis els canals adequats perquè no «filtrin» la teva poesia segons uns paràmetres injustos. A veure si entre tots podem canviar aquestes «tendències» reduccionistes i empipadores…

Els comentaris estan tancats.