Aquest vespre a l’Ateneu parlaré amb José Ángel
Cilleruelo i Albert Tugues de creació als blogs. Ja veurem per on van les
coses. De moment se m’acut una idea: el blog és un mirall que ensenya els
bocins de les desfetes i els esquitxos dels triomfs. Ara bé, el camí ja no és
lineal, sinó tabular. Anem de mot a mot, de la imatge cap a l’imaginari, i tot
queda superposat, sense una clara consciència del que és important. Car tot és
important a partir del gest d’escriure. Allò que els blogs posen de manifest és
la necessitat del gest: individual, en primer lloc. És la paraula dels que no
la tenien, i ara comencen a extreure allò que se’ls havia negat: una història íntima
com un magnífic poema, uns detalls de sofriment com una sobtada èxtasi.
Cilleruelo i Albert Tugues de creació als blogs. Ja veurem per on van les
coses. De moment se m’acut una idea: el blog és un mirall que ensenya els
bocins de les desfetes i els esquitxos dels triomfs. Ara bé, el camí ja no és
lineal, sinó tabular. Anem de mot a mot, de la imatge cap a l’imaginari, i tot
queda superposat, sense una clara consciència del que és important. Car tot és
important a partir del gest d’escriure. Allò que els blogs posen de manifest és
la necessitat del gest: individual, en primer lloc. És la paraula dels que no
la tenien, i ara comencen a extreure allò que se’ls havia negat: una història íntima
com un magnífic poema, uns detalls de sofriment com una sobtada èxtasi.