La UAB és ocupada des de dilluns 24 de novembre.
Això vol dir que els estudiants han començat a pensar què els interessava
realment i com ho volien fer: debats, xerrades, performances, recitals
poètics i assemblees. De les 9 del matí a les 12 de la nit, la Facultat de
Lletres, que és la que conec, destil·la informació sobre el Pla Bolonya, sobre
la lluita de classes o sobre experiències de pallassos sense fronteres a
Palestina. Els estudiants s’han organitzat, això és fantàstic. Ara bé, quina és
la sortida? Estem d’acord en lluitar contra la privatització de la universitat
pública, però podem aturar el Pla Bolonya? O, fins i tot, és convenient? Qui
ens explicarà les bondats de la reforma, més enllà dels atzucacs polítics que
ha provocat per la manca de diàleg? No és bo, pedagògicament parlant, més
autonomia en l’aprenentatge? Més claredat en els criteris d’avaluació? Menys
hores de classes magistrals i més saber on buscar informació i com tractar-la?
Potser no és la salsa bolonyesa que hem de refusar sinó la pasta que
l’acompanyarà.
Això vol dir que els estudiants han començat a pensar què els interessava
realment i com ho volien fer: debats, xerrades, performances, recitals
poètics i assemblees. De les 9 del matí a les 12 de la nit, la Facultat de
Lletres, que és la que conec, destil·la informació sobre el Pla Bolonya, sobre
la lluita de classes o sobre experiències de pallassos sense fronteres a
Palestina. Els estudiants s’han organitzat, això és fantàstic. Ara bé, quina és
la sortida? Estem d’acord en lluitar contra la privatització de la universitat
pública, però podem aturar el Pla Bolonya? O, fins i tot, és convenient? Qui
ens explicarà les bondats de la reforma, més enllà dels atzucacs polítics que
ha provocat per la manca de diàleg? No és bo, pedagògicament parlant, més
autonomia en l’aprenentatge? Més claredat en els criteris d’avaluació? Menys
hores de classes magistrals i més saber on buscar informació i com tractar-la?
Potser no és la salsa bolonyesa que hem de refusar sinó la pasta que
l’acompanyarà.