La UAB i la salsa bolonyesa




La UAB és ocupada des de dilluns 24 de novembre.
Això vol dir que els estudiants han començat a pensar què els interessava
realment i com ho volien fer: debats, xerrades, performances, recitals
poètics i assemblees. De les 9 del matí a les 12 de la nit, la Facultat de
Lletres, que és la que conec, destil·la informació sobre el Pla Bolonya, sobre
la lluita de classes o sobre experiències de pallassos sense fronteres a
Palestina. Els estudiants s’han organitzat, això és fantàstic. Ara bé, quina és
la sortida? Estem d’acord en lluitar contra la privatització de la universitat
pública, però podem aturar el Pla Bolonya? O, fins i tot, és convenient? Qui
ens explicarà les bondats de la reforma, més enllà dels atzucacs polítics que
ha provocat per la manca de diàleg? No és bo, pedagògicament parlant, més
autonomia en l’aprenentatge? Més claredat en els criteris d’avaluació? Menys
hores de classes magistrals i més saber on buscar informació i com tractar-la?
Potser no és la salsa bolonyesa que hem de refusar sinó la pasta que
l’acompanyarà.

Quant a maldoror

Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària. Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa): Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), Els encontres fortuïts (Viena, 2001), La memòria dels mots (3i4, 2003), El cant del Salvador (Proa, 2006), Les flors àrtiques (Columna, 2006), La frontera (March Editor, 2008). També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005). Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...). He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005. ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.