Arxiu mensual: febrer de 2007

Si Kelme no accepta la opinió d'una persona perquè creu que allò que diu pot perjudicar la seva imatge comercial, hem de creure que portar la marca Kelme perjudica la nostra imatge personal. Més important és l'individu que la firma. … Continua llegint →

Un carrer qualsevol. Lisboa o una altra ciutat. Només queda el record de la petja sobre les llambordes, el record d'un instant de coordenades precises, però ja esquinçat i raó per noves remembrances. [@more@] Tweet

[no tens temps de controlar l’espai d’un discurs que raja els mots es precipiten perquè quelcom ha de néixer en tu una mena de sageta llençada vers el teu passat que ofereixes a qualsevol que et vulgui escoltar però al … Continua llegint →

El text ens proposa una permanent agressió. Amb la lectura la podem dosificar. És el privilegi de la solitud. Quan la lectura es fa pública, l'agressió esdevé imparable: el text devora el temps i quedem atònits de tanta violència. Us … Continua llegint →

PÀTRIA, pares, policia, partit, parella, promeses, puresa, perfecció…, els mots semblen organitzar-se entorn d’una putrefacció que ens empresona. Cada lletra té les seves paraules abjectes, però a la p n’hi trobo de més perilloses que evoquen, sense remissió, la pitjor … Continua llegint →

Setge! El llop pot tornar, rabiüt, tirà, agressiu, un negre estiu, ullant tifons sentimentals, sense escollir records severs. Solitari i impacient, tòtil, lliura altercats sovint, trifulgues sempre, en nits sàdiques, sexuals, sardòniques. Somia amb balmes socarrades sota ambients silents. Sap … Continua llegint →

Existeix una bellesa de la lentitud, una eròtica de la dilació. El silenci ocupant l'espai sencer d'una vida, un silenci on només se senten els imprescindibles gemecs de les coses que encara no han començat: com l'escena del film Passió … Continua llegint →

M’he assegut davant la mar. I miro la quietud del capvespre. El cel s’esquerda, lentament. I tot de gavines llisquen sobre les onades. No puc evitar el record d’una altra mar, sempre recomençada, i la presència del Poeta evocant teulades … Continua llegint →

[@more@] Tweet

[@more@] Tweet