La llibertat o l’amor!

Robert Desnos, La llibertat o l’amor! Col. Palimpsest, March editor, 2007 Curiosament, tots els grans escriptors del surrealisme han triomfat una vegada s’han allunyat del moviment. Així doncs es fa difícil de parlar de “gran escriptor surrealista” car la gran majoria quan han estat “grans” ja no pertanyien a la disciplina surrealista. També hem de dir que molts van morir força joves, com René Crevel o Jacques Rigaut, o bé van caure en un silenci absolut, com Benjamin Péret. 

Robert Desnos, La llibertat o l’amor! Col. Palimpsest, March editor, 2007 Curiosament, tots els grans escriptors del surrealisme han triomfat una vegada s’han allunyat del moviment. Així doncs es fa difícil de parlar de “gran escriptor surrealista” car la gran majoria quan han estat “grans” ja no pertanyien a la disciplina surrealista. També hem de dir que molts van morir força joves, com René Crevel o Jacques Rigaut, o bé van caure en un silenci absolut, com Benjamin Péret. Ara bé, un dels pocs que va continuar manifestant una estètica surrealista fins i tot després de trencar amb André Breton fou Robert Desnos, tot i morir en un camp de concentració l’any 1945. Desnos va néixer el 4 de juliol de 1900 a París. La seva escolaritat, gens brillant, s’atura als setze anys quan entra d’aprenent en uns adrogueria i, ràpidament, comença a publicar poemes en una revista socialista, La Tribune des jeunes, i transcriu els seus somnis. Escriu uns poemes molt clàssics, ben rimats, en alexandrins com qualsevol pre-romàntic. En aquella època coneix Benjamin Péret. El que hauria pogut començar a ser l’aventura dadaista de Desnos s’atura a causa del servei militar. De 1920 a 1922 és al Marroc. Quan torna a París, Dada ja s’està consumint. Péret el posa en contacte amb el grup surrealista de Breton que es reunia al passatge de la Òpera. En aquell lloc es realitzen uns experiments d’escriptura automàtica a partir d’estats hipnòtics. Robert Desnos esdevindrà un dels més àgils en l’automatisme, un vertader mite per als seus companys. Era capaç d’adormir-se de sobte i d’escriure en un estat de mig inconsciència poemes que meravellen els atònits espectadors. La primera sessió d’aquesta mena, una sessió històrica, té lloc el 25 de setembre de 1922, amb Crevet i Péret com a col·laboradors. A partir d’aquest dia, Desnos escriu de manera compulsiva. Cal remarcar, d’aquella època, els textos de Rrose Sélavy. El 1925 esdevé periodista del diari Paris-Soir. És el moment de l’escriptura de La Llibertat o l’amor!, un llibre que serà condemnat per obscenitat pel tribunal de la Seine. A partir de 1930 Desnos s’oposa a la figura de Breton. Signa un text contra Breton i comença un camí solitari en literatura. Publica Corps et biens, recull de la seva poesia fins aleshores. Escriu guions radiofònics i per al cinema, articles sobre música, llibres per a infants. El 1936 decideix d’escriure un poema cada dia durant un any. Alguns van ser publicats al llibre Etat de veille. El 1939 el mobilitzen, el fan pres i l’alliberen. Poc després participarà als moviments de la Resistència. El 1942 publica Fortunes, recull dels poemes escrits entre 1932 i 1937, un dels llibres de poemes més interessants de Desnos, i també una novel·la molt original amb la droga com a fons, Le vin est tiré. El 22 de febrer de 1944, la Gestapo arresta Desnos. El porten a diferents camps de concentració: Compiègne, Buchenwald, Terezine a Txecoslovàquia. Quan les tropes soviètiques alliberen el camp txecoslovac ja és massa tard per a Desnos. El 8 de juny, després de mesos en un estat lamentable, mor afectat pel tifus. Si el Desnos poeta ha estat molt celebrat, sobretot com a poeta de la Resistència, ha estat més difícil reconèixer la magnificència d’una prosa original, escrita en una època de joventut. Cal recuperar especialment tres llibres que conserven una gran coherència entre ells: Les Nouvelles Hébrides ou Pénalités de l’Enfer (1922, publicat a la revista Littérature ), Deuil pour deuil (1924) i La Liberté ou l’Amour! (1927). Tots aquests textos tenen un aire d’escriptura automàtica, estan plens d’una atmosfera onírica o sobrenatural. En La llibertat o l’amor! l’experimentació surrealista deixa pas a unes potents imatges eròtiques que donen una gran cohesió al llibre i que el situen en la línia dels Cants de Maldoror de Lautréamont. El seu protagonista, Corsaire Sanglot, és un dels grans personatges de la literatura onírica, al costat de Maldoror, de Nadja (André Breton) o d’Anicet (Louis Aragon). Amb la traducció de La llibertat o l’amor! tenim en català un dels textos majors de la novel·la surrealista. Un text que es pot llegir sense grans dificultats ja que Desnos es servia de les imatges surrealistes a la manera d’un escriptor clàssic, amb una certa lògica infantil, la del nen que s’inventa un món jugant; i aquest món apareix en l’obra de Desnos com a rerafons de les aventures de Corsaire Sanglot i de Louise Lame, una inoblidable parella que inventa un altre “amour fou”, sorgit de les novel·les d’aventura i dels fulletons de la literatura realista del final dels segle XIX. Robert Desnos és poeta. Quan escriu poesia i quan escriu prosa. En la Llibertat o l’Amor! ens proposa un itinerari on els mots, llençats contra la calma d’una sintaxi en repòs, inventen una raó de ser: la raó de l’espai on es mouen. L’heroi d’aquesta novel·la poètica ens recorda el Maldoror de Lautréamont que encalçava la bellesa i la portava cap a esquinçaments imprevistos. Seguint Corsari Sanglot i Louise Lame aprendrem a empaitar cegament els somnis. En aquesta novel·la surrealista, l’escriptura joiosa de Desnos és enlluernadora, les frases són magnífiques, d’una bellesa diamantina, d’una virulència inaudita. És una novel·la amb mil aventures que cerca els límits dels estereotips populars, genèrics, sexuals. Una mena de bomba llançada contra l’edifici de la raó imperant que mostra al lector totes les possibilitats de la paraula poètica en llibertat, una paraula que es fonamenta en l’exaltació i la magnificència, en la revolta i la ràbia.