La velles famílies del camp francès, lligades per segles de puresa rural, sembla que ocupen els vespres d'oci a llegir novel·les on es puguin reconèixer. Pierre Jourde va escriure
Pays perdu, una novel·la dura sobre els odis ancestrals. S'inspirà d'un petit poble del Cantal francès. Canvià, però, els noms de les persones, els llocs, és a dir: inventà uns personatges. Però alguns es van sentir al·ludits i van organitzen la gran cacera, atacant-lo amb pedres, a ell i als fills.
Imagino un dia la gent del meu barri, esperant-me davant la porta de casa meva per demanar-me explicacions de la relació de dos dels meus personatges, i una senyora amenaçant-me perquè hi veu el retrat d'una seva filla que mai no s'ha prostituït, i un capellà que esquitxa amb aigua beneida la finestra del meu estudi perquè un mossèn a la novel·la practica la mentida i ell s'hi ha sentit al·ludit… És clar, jo no conec ni la senyora ni la seva filla ni el mossèn. Sí conec les meves veïnes, que ja no em parlen i quan passen per davant meu m'afusellen amb la mirada. Els personatges cada cop són més desagraïts. Pierre Jourde haurà comprovat el pes de la puresa: l'amor de la terra sovint esdevé la raó de tots els crims.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
