La novel·la catalana actual és realment grisa, ho dic molt sovint. Però de tant en tant alguna joia apareix i cal dir-ho ben fort.
Dies feliços a la presó, del jove Martí Sales, és un d'aquests llibres que reconcilien el lector amb la gran literatura. No les petites històries d'anar per casa, no les grandiloqüents aventures històriques de pa sucat amb oli. Martí Sales experimenta amb la llengua i què ha de fer un escriptor si no és això mateix? A partir de textos dispersos, la fragmentació dels quals organitza la fugida endavant, Martí Sales ens porposa una petita joia d'escriptura, una novel·la per defugir la pobra realitat que ens envolta. Des de la presó, els tancaments es viuen d'una altra manera.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
La novel·la catalana actual és realment grisa, ho dic molt sovint. Però de tant en tant alguna joia apareix i cal dir-ho ben fort. Dies feliços a la presó, del jove Martí Sales, és un d'aquests llibres que reconcilien el lector amb la gran literatura. No les petites històries d'anar per casa, no les grandiloqüents aventures històriques de pa sucat amb oli. Martí Sales experimenta amb la llengua i què ha de fer un escriptor si no és això mateix? A partir de textos dispersos, la fragmentació dels quals organitza la fugida endavant, Martí Sales ens porposa una petita joia d'escriptura, una novel·la per defugir la pobra realitat que ens envolta. Des de la presó, els tancaments es viuen d'una altra manera. 