-
Entrades recents
Comentaris recents
- Wholesale nike shoes en No vull llegir Larsson en català!
- everquest 2 platinum en MANIFEST DE LA CGT SOBRE EL NOU MODEL D’UNIVERSITAT A LA U.A.B.
- Air Jordans en El llibre de Monelle, de Marcel Schwob
- replica lv bags en Benjamin Péret a l’hora d’internet
- air jordan 2010 en El Blau del Cel de Georges Bataille
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Arxiu de l'autor: maldoror
El dolor
No és res. Una lleu fiblada, com un mot clavat al fons de la pell. Un mot que sembla créixer, que ja ocupa l'espai sencer del cos. I ara surt, s'enganxa a les parets, rellisca finestra avall i cerca el … Continua llegint
Comentaris tancats a El dolor
L’home enigmàtic
L’home enigmàtic – aquell poeta aproximatiu – mira els núvols que passen. No mira tant els núvols com el Temps que passa, la fugida de les hores, la mateixa fugida. El moviment que no permet que qualli el dolor de … Continua llegint
Comentaris tancats a L’home enigmàtic
Cavalls que escriuen el text
Llegeixo La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke de R. M. Rilke. Els cavalls creen el ritme del text. Recordo, de sobte, que he escrit alguna cosa al respecte, a Els encontres fortuïts (Viena): "Eren cavalls, galopant … Continua llegint
Comentaris tancats a Cavalls que escriuen el text
Els filtres
Certes mirades són més punxegudes que un coltell i deixen una marca eterna. La teva mirada era metzina: però me la bevia lentament amb l’esperança de l’ocell que és pardal i, per la màgia de l’amor, desitja ser gavina. … Continua llegint
Comentaris tancats a Els filtres
Fragment de El cant de Salvador (Proa, en breu)
La mar, en retirar la seva escuma, lliscant sobre segles d’impaciència, ha mostrat el cantell de les pedres en una amenaça eterna. Les aigües han cargolat records d’immensitat, d’espais immaculats, de llargues hores sota un silenci absolut. I han nascut … Continua llegint
Comentaris tancats a Fragment de El cant de Salvador (Proa, en breu)
Manifest per un silenci subversiu
Vivim una època de paraula buida, de discurs fal·laç i d'una pregona mediocritat. Quasevol se sent amb dret d'atacar, de ferir o d'imposar la seva petita moral com si tingués un valor més enllà d'una experiència limitada i poc contrastada. … Continua llegint
Comentaris tancats a Manifest per un silenci subversiu
Contra la bronca
La bronca permanent sembla tenir efectes positius en el baròmetre electoral. Qualsevol temàtica és vàlida per acusar, difamar, fer córrer la sospita, sense cap problema en enganyar, trampejar… El que ahir era bo, avui ja no ho és. Si he … Continua llegint
Comentaris tancats a Contra la bronca
Per què ja no es fan novel·les així?
Voldria començar aquest anticapítol, l’antiplana d’una antinovel·la que mai no faré, llançant damunt vosaltres el misteri de no saber si aquell cos d’un jove feliç fotografiat amb mots ben planers als folis passats és ja el cadàver que desitjarien … Continua llegint
Kelme no ha entès res
Si Kelme no accepta la opinió d'una persona perquè creu que allò que diu pot perjudicar la seva imatge comercial, hem de creure que portar la marca Kelme perjudica la nostra imatge personal. Més important és l'individu que la firma. … Continua llegint
Comentaris tancats a Kelme no ha entès res
Un carrer de Lisboa
Un carrer qualsevol. Lisboa o una altra ciutat. Només queda el record de la petja sobre les llambordes, el record d'un instant de coordenades precises, però ja esquinçat i raó per noves remembrances. [@more@] Tweet
Comentaris tancats a Un carrer de Lisboa