Arxiu de l'autor: maldoror

Quant a maldoror

Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària. Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa): Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), Els encontres fortuïts (Viena, 2001), La memòria dels mots (3i4, 2003), El cant del Salvador (Proa, 2006), Les flors àrtiques (Columna, 2006), La frontera (March Editor, 2008). També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005). Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...). He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005. ricard.ripoll@uab.cat

El dolor

No és res. Una lleu fiblada, com un mot clavat al fons de la pell. Un mot que sembla créixer, que ja ocupa l'espai sencer del cos. I ara surt, s'enganxa a les parets, rellisca finestra avall i cerca el … Continua llegint →

Comentaris tancats a El dolor

L’home enigmàtic

L’home enigmàtic – aquell poeta aproximatiu – mira els núvols que passen. No mira tant els núvols com el Temps que passa, la fugida de les hores, la mateixa fugida. El moviment que no permet que qualli el dolor de … Continua llegint →

Comentaris tancats a L’home enigmàtic

Cavalls que escriuen el text

Llegeixo La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke de R. M. Rilke. Els cavalls creen el ritme del text. Recordo, de sobte, que he escrit alguna cosa al respecte, a Els encontres fortuïts (Viena): "Eren cavalls, galopant … Continua llegint →

Comentaris tancats a Cavalls que escriuen el text

Els filtres

Certes mirades són més punxegudes que un coltell i deixen una marca eterna. La teva mirada era metzina: però me la bevia lentament amb l’esperança de l’ocell que és pardal i, per la màgia de l’amor, desitja ser gavina.   … Continua llegint →

Comentaris tancats a Els filtres

Fragment de El cant de Salvador (Proa, en breu)

La mar, en retirar la seva escuma, lliscant sobre segles d’impaciència, ha mostrat el cantell de les pedres en una amenaça eterna. Les aigües han cargolat records d’immensitat, d’espais immaculats, de llargues hores sota un silenci absolut. I han nascut … Continua llegint →

Comentaris tancats a Fragment de El cant de Salvador (Proa, en breu)

Manifest per un silenci subversiu

Vivim una època de paraula buida, de discurs fal·laç i d'una pregona mediocritat. Quasevol se sent amb dret d'atacar, de ferir o d'imposar la seva petita moral com si tingués un valor més enllà d'una experiència limitada i poc contrastada. … Continua llegint →

Comentaris tancats a Manifest per un silenci subversiu

Contra la bronca

La bronca permanent sembla tenir efectes positius en el baròmetre electoral. Qualsevol temàtica és vàlida per acusar, difamar, fer córrer la sospita, sense cap problema en enganyar, trampejar… El que ahir era bo, avui ja no ho és. Si he … Continua llegint →

Comentaris tancats a Contra la bronca

Per què ja no es fan novel·les així?

  Voldria començar aquest anticapítol, l’antiplana d’una antinovel·la que mai no faré, llançant damunt vosaltres el misteri de no saber si aquell cos d’un jove feliç fotografiat amb mots ben planers als folis passats és ja el cadàver que desitjarien … Continua llegint →

1 comentari

Kelme no ha entès res

Si Kelme no accepta la opinió d'una persona perquè creu que allò que diu pot perjudicar la seva imatge comercial, hem de creure que portar la marca Kelme perjudica la nostra imatge personal. Més important és l'individu que la firma. … Continua llegint →

Comentaris tancats a Kelme no ha entès res

Un carrer de Lisboa

Un carrer qualsevol. Lisboa o una altra ciutat. Només queda el record de la petja sobre les llambordes, el record d'un instant de coordenades precises, però ja esquinçat i raó per noves remembrances. [@more@] Tweet

Comentaris tancats a Un carrer de Lisboa