Arxiu de l'autor: maldoror

Ni objecte, ni sistema, l’Absolut, tal com l’entenem, és un projecte, necessàriament paradoxal, que, per construir-se com a recerca positiva, ha d’oposar dues forces antagòniques: la de la permanència i la de la dissolució. La força de permanència l’inscriu en … Continua llegint →

Les hores s’han tornat espurnes i crepiten en el capvespre mentre dorms en un llit de sorra. Totes les platges t’arriben a la retina i tremoles sota l’embat de la frisança. Avui, quan encara no havia clarejat, un vaixell ha … Continua llegint →

Acaba de sortir la novel·la surrealista de Robert Desnos. Robert Desnos és poeta. Quan escriu poesia i quan escriu prosa. En la Llibertat o l’Amor! ens proposa un itinerari on els mots, llençats contra la calma d’una sintaxi en repòs, … Continua llegint →

Cal que, des de Catalunya, es faci tot el possible per fer realitat la idea de Països Catalans. Que les institucions treballin juntament amb els col·lectius, a Barcelona, a València, a Mallorca, a Perpinyà, i més enllà. Que els valencians … Continua llegint →

Que la poesia ens alliberi de la barbàrie, que el brogit no ens malmeti les emocions, que sapiguem encara escoltar els mots quan s'enganxen a la nit i l'acompanyen, en les hores toves del dolor i després, quan arriba la … Continua llegint →

El PP torna a posicions predemocràtiques veient que només podrà accedir al poder si crea un gran estat d'alarma. En altres ocasions, les mateixes frases, els mateixos gestos havien preparat el cop d'estat. De "pronunciamientos" en "bronques" permanents, la dreta … Continua llegint →

UN CORREU QUE CAL PASSAR:   Basta d'hipocresies amics: Ja basta! No tot val en política! ni les mentides, ni les manipulacions, ni el cinisme, ni els silencis còmplices d'aquells que ens indignem però… callem davant de l'agressió. Aquí trobareu … Continua llegint →

Està naixent una nova modalitat de "terrorisme intel·lectual", basat en la por, la bronca, la cridòria i el cinisme. Jo en dic la "callepepebronca": ara el carrer servirà d'espai de la irracionalitat demagògica i fanàtica dels que cada cop amaguen … Continua llegint →

Meschonnic ha vingut a Barcelona. Ha parlat de traducció, i de ritme, i de cos. És a dir: d’ètica. La seva paraula encara és verge aquí, on tot és anècdota i “biografisme”. És una teoria política, que cal acompanyar des … Continua llegint →

La mirada. No tant el silenci com la mirada. L’odi convertit en tret que, pausadament, s’instal·la. L’ull al fons de la tomba, incapaç de seguir els núvols; l’ull com un pou cridant el ramat amb crineres de foc on es … Continua llegint →