Estem envoltats d’individus que, no sabent com controlar llur vida, volen controlar la dels altres. La mentalitat policíaca ve determinada per una voluntat i una actitud -voluntat de poder i actitud superior- que pretenen negar la creativitat de l’altre i imposar un sistema arbitrari que faci possible una supeditació essencial, repetible i masoquista, basada en una filosofia del sacrifici. Al ulls del subjecte policíac només és acceptable aquesta filosofia que organitza un camp semàntic entorn a valors que ell mateix s’encarrega de precisar, amb una total llibertat, podent afirmar que el que avui és correcte demà ja no ho és. La mentalitat policíaca -i aquesta és la seva força i el seu gran perill- crea una jerarquia d’actituds al seu voltant que acaba disfressant la mediocritat sota necessitats fantasmagòriques. Al capdavall, el subjecte policíac trastorna els altres, organitza un imperi, fabrica els seus delators per evitar que qualsevol mirada crítica pugui trencar-ne l’estabilitat i el situï allà on es mereix: per sota en la jerarquia de valors que ell mateix ha creat.
[@more@]
Quant a maldoror
Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària.
Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa):
Engrunes d’estels irats (1986),
De l’abrupte fins al cos (1987),
Els encontres fortuïts (Viena, 2001),
La memòria dels mots (3i4, 2003),
El cant del Salvador (Proa, 2006),
Les flors àrtiques (Columna, 2006),
La frontera (March Editor, 2008).
També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005).
Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...).
He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005.
ricard.ripoll@uab.cat
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
