Arxiu de l'autor: maldoror

Quant a maldoror

Ricard Ripoll (Sueca, 1959). Coordinador del GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), adscrit al Departament de filologia francesa i romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de Facultat la UAB en literatura francesa i en traducció literària. Com a escriptor em situo en la línia de les escriptures de la modernitat, representades per la figura de Lautréamont, Rimbaud o Mallarmé. Faig una poesia que s’inscriu en la ficció, recuperant i transformant els elements biogràfics (una “fricció proètica”, adaptació de l’autoficció francesa): Engrunes d’estels irats (1986), De l’abrupte fins al cos (1987), Els encontres fortuïts (Viena, 2001), La memòria dels mots (3i4, 2003), El cant del Salvador (Proa, 2006), Les flors àrtiques (Columna, 2006), La frontera (March Editor, 2008). També he conreat la novel•la: L’espai dels impossibles (March Editor, 2005). Com a traductor vaig fer la primera versió completa en català de l’obra d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont (Premi Cavall verd 2006), i vaig traduir la novel•la surrealista La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. En breu es publicarà la traducció de El llenguatge Heidegger de Henri Meschonnic. També he traduït poetes catalans i valencians cap al francès (Susanna Rafart, David Jou, Antoni Albalat, Marisol González...). He guanyat els premis de poesia “Alzina” i “Divendres Culturals” de Cerdanyola, “Joan Teixidor de prosa poètica” d’Olot, “Festa d’Elx”, “Parc Taulí” de Sabadell, “”Miquel de Palol” de Girona. Sóc Premi Cavall verd a la millor traducció poètica del 2005. ricard.ripoll@uab.cat

Signatures per Sant Jordi

Per Sant Jordi, signaré llibres a Sant Andreu, a la plaça Orfila, a la sortida del Metro Sant Andreu. Ens veiem!  Tweet

Comentaris tancats a Signatures per Sant Jordi

Signatures per Sant Jordi

Per Sant Jordi, signaré llibres a Sant Andreu, a la plaça Orfila, a la sortida del Metro Sant Andreu. Ens veiem!  Tweet

Comentaris tancats a Signatures per Sant Jordi

La paradoxa de l’escriptor. Tornant a llegir en Josep Palàcios

A la lletra R d’alfaBet de Josep Palàcios: "Mirar lluny em duria a mirar prop, i potser a veure-hi; llançar-me cap a fora, a convergir en mi mateix, i, a la llarga, a acceptar-me tal com era. Era un programa … Continua llegint →

Comentaris tancats a La paradoxa de l’escriptor. Tornant a llegir en Josep Palàcios

Defensa de L’home manuscrit, de Baixauli

La novel·la de Manuel Baixauli, L’home manuscrit, té el gran mèrit de posar a l’abast de la gent la gran literatura, que és aquella que parla de literatura, que està feta amb mots i no pas amb fets. No s’escriu … Continua llegint →

Comentaris tancats a Defensa de L’home manuscrit, de Baixauli

El somni d’Anna

Evelyne Hervé és una artista francesa que viu à Boulogne-Billancourt. Utilitza materials reciclables per a la composició de les seves obres. En el "Rêve d’Anna" utilitza, com a base, una sèrie de tiquets del metro parisenc. També ha participat en … Continua llegint →

Comentaris tancats a El somni d’Anna

El somni d’Anna

Evelyne Hervé és una artista francesa que viu à Boulogne-Billancourt. Utilitza materials reciclables per a la composició de les seves obres. En el "Rêve d’Anna" utilitza, com a base, una sèrie de tiquets del metro parisenc. També ha participat en … Continua llegint →

Comentaris tancats a El somni d’Anna

Un quadre de Larbi Zaïdi

Larbi ZAÏDI és un pintor autodidacta. Organitza, com a diplomat en Art i Teràpia, uns tallers d’expressió pictòrica destinats a nens minusvàlids. Ha col·laborat a diverses exposicions, en particular a l’Hospital psiquiàtric de Péronne arran d’un col·loqui sobre art i … Continua llegint →

Comentaris tancats a Un quadre de Larbi Zaïdi

El somni d’Anna

Una obra de Evelyne Hervé  Tweet

Comentaris tancats a El somni d’Anna

El mur dels artistes

Beneyto és l’artista 600 que es representa en aquest mur dels artistes: http://www.lemurauxartistes.com/lemur.html Tweet

Comentaris tancats a El mur dels artistes

Enderroc i reconstrucció, de Carles Hac Mor

Voldria remuntar el temps i cercar en el passat una figura que, crec, s’ajusta al perfil d’en Carles o, si més no, a la meva visió d’en Carles Hac Mor i aquesta figura, com no, la trobaríem en la literatura … Continua llegint →

1 comentari